Amb motiu del XV aniversari de la Banda Jove, el llibre de festes d'enguany publica un article sobre nosaltres. En ell es fa un resum sobre la nostra història i també es comenten totes les activitats que estem preparant aquest any.
Tres companys de la banda jove han sigut premiats al Concurs de Microrelats Festers, ells son Thais amb "Cor Fester", Pere amb "El minut inoblidable, després de la diana..." i Sole amb "1 minut més gran que 525.600 més". ENHORABONA ALS TRES, i en especial a Sole, ja que el seu microrelat parla del meravellos moment de l'Arranc!!!
L'edició número 92 de "La crónica de Castalla" publica el concert realitzat per la banda jove el 17 d'Abril. Al periòdic local apareixen tres fotos, del concert, de l'assaig general i de la concetració. Al titular resalta l'estrena de l'obra "la xiqueta i els monstres", i a la notícia la dificultad que va tindre per a nosaltres tocar aquesta obra, i els assajos extra que vam tindre que fer per a poder oferir aquesta obra al concert.
Com que és el nostre primer article hem decidit fer-lo sobre nosaltres, per a que conegueu un poc la nostra història i algunes experiències que hem tingut. La nostra corda està formada per huit trompetes, majoritàriament per xiques. Ací teniu els nostres noms: Sole, Alba, Carlos, Pere, Sara, Ivan, Mª Pilar i Esther.
Farem un recorregut sobre la nostra història.
Quan vas entrar a la banda jove?
Sole: jo vaig començar a tocar la trompeta a la banda jove fa més o menys 6 anys, quan en tenia 12. Vaig ocupar el lloc de 3a dos anys, seguidament el de segona i ja fa quasi tres anys que estic de 1a, i lo que em queda xaval...
Alba: vaig entrar a la banda jove fa 5 anys, quan anava a sext de primària, una manyaqueta encara... XD! Ara toque de 1a amb Sole amb la que tinc completa compenetració: entre les dos en fem una!
Carlos: vaig formar part de la banda jove farà uns 4 anys, sota la direcció de Valdés. Amb la batuta de Carlos vaig passar a ocupar trompeta segona, i encara que de vegades, com en els mambos,he tocat trompeta 1a.
Pere: vaig entrar a la banda jove al mateix temps que Carlos i des d’eixe moment no ens hem separat: hem tocat els dos tercera i ara toquem els dos segona. Això sí, he de dir que l’últim carrascar, no vaig complir la promesa de pegar una volta en calçotets, ja que no vaig aconseguir tocar el “moscardón”.
Sara: En novembre faré dos anys des que estic en la banda jove, es a dir, vaig entrar als 12. Però vaig tindre un xicotet problemeta... el primer dia no volia entrar perquè tenia molta vergonya, i em vaig quedar al menys un cuart d’hora “amagaeta”, XD! Actualment, estic tocant de trompeta 3a, i a aquest pas, en algun futur serem una gran corda amb aquestes huit trompetes com a primeres (Estem segurs) i els que vagen entrant ocuparan els posteriors llocs, ja que ningú te ganes de retirar-se i jo tampoc ho faria: tenim molt bon rollo entre nosaltres.
Ivan: vaig entrar farà quasi 3 anys, toque de 3a amb Sara, Esther i Mª Pilar i no sé que més dir.
Mª Pilar: fa quasi dos anys que vaig tocar per primera vegada en la banda jove amb el fiscorn . Però veient la qualitat de la corda de les trompetes vaig decidir formar part d’aquesta meravellosa corda. Actualment, ocupe el lloc de trompeta 3a i fiscorn.
Esther: el meu primer instrument a la banda jove va ser la percussió, fa quasi tres anys, però em va passar igual que a Mª Pilar. Vaig decidir deixar-me la percussió i ara toque de tercera amb els meus companys.
Alguna anècdota?
Com haureu apreciat al llarg dels anys, ens encanta fer coreografies i animar l’ambientet. Ho haureu pogut comprovar amb obres com “Els mambos” o “Marcha-cha”.
Compartim com tots, algunes errades d’anar al concert amb calcetins de colors, però tenim la sort de que no es veuen els nostres peus des d’on estem. Encara que tenim que dir que ens falten dits de les mans per a contar les vegades que venint amb calcetins negres ens ha tocat canviar-nos-els amb la gent de davant perquè els duia de colors...
Una representació de les trompetes ha tocat en events com el del quintet a Benexama fins al “Día de l’Amapola” dels anglesos.
I com no, no podíem acabar aquest article sense nomenar el carrascar... Tenim solució per a tot, inclús per a quan les avispes no paren de “donar pel sac”: se’ls toca un Si bemol i arranquen a correr, bueno, a volar. Aquesta és millor alternativa que el “María, María!!”. També disfrutem molt amb el quintet de metall que ve tots els anys, ja que ens passem tot el dia rient-nos de les barbaritats que podem aplegar a fer intentant tocar alguna cosa decent...
I com era d’esperar, va guanyar el metall a les jornades esportives “metall vs madera”, amb el qual es va decidir que la madera netejava el dia de la convivència.
Com no, la millor corda al primer lloc. Inaugurem aquest blogspot que esperem que seguiu renovant cada vegada una corda, ja que pensem que és unabona alternativa per a que la banda jove vaja superant-se i fent-se de notar! Jaja!
Ens sentim molt satisfets de pertànyer a aquesta banda jove, on regna el bon rollo i les ganes per tocar i passar un bon ratet.
Un sol si b do, sol si b do... a tots!!!!
Ací teniu un vídeo de Rubén Simeó quan tenia 10 anyets, l’hem posat perquè es molt curiós i impactant lo be que toca... algun dia en tendrem alguno d’estos en la nostra banda jove, no desespereu!
Utopia es el nom d’un llibre escrit per l’autor anglés Thomas More que va ser publicat en 1516. El títol es una paraula inventada per More, que prové de la llengua grega. En Utopia va imaginar un estat ideal en una illa lluny del mon habitat. Esta idea, ha sigut la base de la composició d’aquesta obra.
Podem encontrar una gran varietat d’estils i temes. Existeix l’ utopia de la combinació d’estils que es respira en la música per al cine, encara que la música americana està menys present front a la música clàssica occidental. Per exemple, la part central, lenta i commovedora, ens recorda el romanticisme europeu: els acords dels metalls recorden la música de Wagner.
La música de pel•lícula generalment està escrita per a emparellar l’acció amb l’argument. Però a vegades pot ocórrer tot el contrari, com o demostra l’obra de Jacob de Haan, La Storia. Escrita per a musics i públic creatius, donen al oient l’oportunitat d’imaginar-se la seua pròpia historia i adaptar-la a la música, sense la restricció dels comentaris del compositor. El compositor no l’ha escrita pensant en cap argument, amb l’intenció de que cada persona s’imagine la seua pròpia historia.
Jacob de Haan va nàixer el 28 de març de 1959 en Heerenveen, Holanda. Va rebre la seua educació musical en l'Acadèmia de Música Estatal en Leeuwarden on va estudiar òrgan i música. Com a conseqüència, actualment és professor en l'especialitat d'Arranjaments en esta Acadèmia.
Jacob de Haan viu en la ciutat de Rotterdam (Holanda) on treballa principalment com a compositor. És requerit sovint com a director convidat per a interpretar els seus propis treballs i com a jurat en concursos internacionals. Com a director convidat ha treballat entre altres països a Austràlia, Suïssa, Eslovènia, Àustria, Alemanya, Itàlia, França i Bèlgica. A més és director i productor de diversos CD-gravacions amb Bandes professionals en el seu país i en l'estranger. Jacob de Haan va créixer en una família musicalment orientada. Gràcies al seu piano i a les lliçons de trompeta ell era, a una edat primerenca, capaç per a desenvolupar la seua creativitat com futur compositor. A principis dels 80, quan els seus primers treballs van ser publicats, va obtindre els seus primers èxits com a compositor de música per a Banda de concert. És famós per les seues composicions per a pel·lícules i per les combinacions d'estils. Oregón va ser la seua obra més popular. El seu repertori per a Banda de concert consistix en obres de concurs en diversos graus de dificultat, obres de concert curtes, música popular i algunes marxes. http://www.jacobdehaan.com/
ENHORABONA A TOTS PER EL CONCERT!!! Va ser un èxit i al públic va agradar molt. Després de tot el que hem tingut que fer per a dur avant aquest concert i tots els assajos que hem fet per a poder oferir al públic aquesta obra podem estar doblement satisfets de quin ha sigut el resultat. Hem demostrat el que millor sabem fer, i espere que la gent es done conte del treball que estem realitzant. Actualment som 55 membres, els quals podem estar contents de ser una de les agrupacions locals amb mes activitats programades, amb uns 10 concerts a l'any, i hem col•laborat amb Preavir, Despertar, el Projecte Sàhara 2010, la cofradia de Sant Francesc, les trobades d'escoles valencianes, els premis Sambori i el CP Rico Sapena. Tot i astó pense que últimament no sens ha valorat com ens mereixem, encara que a nosaltres no ens deu importar, i devem seguir com fins ara, disfrutant de la nostra música i passant-ho be el temps que estem junts, personalment crec que ací esta el secret dels nostres resultats, i el gran ambient que hi ha actualment a la banda jove.
Tornant al concert d’aquesta setmana volia donar l’enhorabona als directors i solistes, que van estar a un gran nivell. I agrair l’esforç a Ana, Cris, Leti, Sonia i Lucia per les magnífiques ombres que van fer, que ahir vaig vore el vídeo del concert i han quedat molt be.
Però com sabeu, aquest any celebrem el nostre 15ª aniversari, i pense que la banda jove arriba en el nostre millor moment desde que Valdés al 1995 va fer el primer assaig. Tinc moltes mes sorpreses preparades, així que hi ha que seguir treballant, i el dissabte que ve no hi ha assaig, però l'1 de maig tornem a assajar, ja que per aquest estiu tenim preparat un festival a Ontinyent i un altre a Castalla junt al Sogall. I també aquesta setmana començaré a preparar el Carrascal i el viatge a aqualandia.
per a quan les avispes no paren de “donar pel sac”: se’ls toca un Si bemol i arranquen a correr, bueno, a volar. Aquesta és millor alternativa que el “María, María!!”. També disfrutem molt amb el quintet de metall que ve tots els anys, ja que ens passem tot el dia rient-nos de les barbaritats que podem aplegar a fer intentant tocar alguna cosa decent...
